Aquest estiu, pujant més enllà de La Gola, entre els tres estanys, hem vaig redescobrir. Una projecció entre gespa i roca em va fer retrobar amb la primitivitat de les meves emocions. L'esforç extrem, l'extenuació, la solitud del moment...en van ajudar a replegar-me en mi mateix...per uns instants...vaig ser feliç. La muntanya té això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada